HIC ET NUNC i NO DESTINO DES

L’habitació sense finestres és una metáfora del món que s’amaga rere el monitor del teu ordinador. Tu ets la mosca atrapada; les taques de la paret, memòria orgànica, et recorden que ets matèria, per més que persegueixis la representació del món que no saps si existeix més enllà de les parets de la teva cambra-monitor. El verd és el color de les profunditas insalubres d’un pantà d’aigua estancada. La paraula sobreimpresa et recorda que hi ha destí, o desdestí, o simplement que no n’hi ha. Dins l’habitació verdosa sense finestres.
Eudald Camps
Quico Estivill Quico Estivill Quico Estivill Quico Estivill